1.4 Màrius Torres. Un poeta líric

Màrius Torres. Un poeta líric

Abans que Màrius mori, va escriure a l’escriptor i poeta català Carles Riba (1983-1959), dient que durant els quatre anys darrers, l’han portat l’afermament en la seva vocació, la perseverança del seu ‘jo’, per dir-ho d’una altra manera, l’han portat a ser un poeta líric, és a dir, a un poeta que expressa tots els seus sentiments i emocions.
A l’any 1941, Màrius respon al seu cosí Josep Pereña a una pregunta que li havia fet sobre el desenvolupament dels seus poemes. Màrius li explica que els seus poemes ho fa com ho fa ell, encara que els vers no tinguin sentit o importància, que pot ser que la poesia es produeix sempre així, és a dir, que la poesia és, pel que es refereix al poeta, una clau de seguretat on es descarrega l’excés de tensió emotiva. Encara que un simple poema tracti de dir el que se sent, seria impossible que expressi un estat d’esperit autèntic i sincer perquè deixi de ser un document per convertir-se en una obra d’art. Com diu Màrius, el poeta, el poema és un combat: el poeta té solament un arma que és el llenguatge amb el seu estil propi.Com millor la manegi, més forta podrà ser la seva victòria. Màrius tracta de vincular la poesia amb la vida emocional i moral del poeta, entre document personal i obra d’art, assenyala la funció del treball amb la llengua per transformar-la en obra artística.

Amb tot això ho podem trobar en el sonet ‘El com dels poetes’, on destaca les seves idees exposades en els textos epistolars, és a dir, textos en forma de cartes on comparteix el seu estil i on presenta el tema de la lluita del poeta en l’acte de creació artística, on també s’identifica l’ànima amb la ‘corda dolorosa que es torç’ i paga, amb el seu sofriment, el ‘vol de les sagetes’.
Un dels aspectes del combat de Màrius és la consciència del paper fonamental de la forma en el pas d’un document privat, al procés de transformació dels estat d’esperit autèntics. El dolor físic i moral, de l’enfrontament quotidià amb la possibilitat real, de la mort de la recerca de respostes a les qüestions sobre la condició humana.

Un altre aspecte és el diàleg que estableix amb la tradició lírica com se’n serveix en l’escriptura de la seva poesia, és a dir, Màrius havia tingut accés a un món de poetes de diferents èpoques i cultures a través de la lectura de poetes francesos, anglesos i portuguesos, que a causa de tot això, havia d’aprendre la llengua i l’apropiació de models. De vegades ens mostra en els seus versos, sota forma d’ encapçalament, de poetes de diferents èpoques, des dels trobadors medievals fins a poetes contemporanis d’autors amb diferents cultures (provençal, catalana, espanyola, francesa, anglesa, portuguesa, italiana). La mostra poètica de l’antologia trobem encapçalament de medievals (Pere March, 1338-1413), romàntics (Edgar Allan Poe, 1809-1849), simbolistes (Charles Pierre Baudelaire, 1821-1867) i contemporanis del poeta (Joan Sales, 1912-1983). Tot aquesta tria mostra la vinculació del poeta amb unes deus culturals molt àmplies. Però quan la tria del poeta afecta el procés d’escriptura de l’obra, de discurs poètic, el model del poema l’ús de recursos estilístics, afegeix l’estètica simbolista per Baudelaire. El principi fonamental d’aquesta estètica és mitjançant els signes de la realitat sensible i també les seves correspondències (sons, colors, olors), per exemple, les composicions del poeta (Boixareu, 1993) com ‘En el silenci obscur...’, ‘Abendlied’, ‘Presència’, entre altres.

Torres exemplifica el discurs indirecte, en el qual l’emoció no es representa a partir d’adjectius qualificatius descriptius ni de figures al•legòriques específiques, sinó que la comunicació entre el poeta i el lector s’aconsegueix a partit d’una imatge o sèrie d’imatges que tenen un valor tan subjectiu.
També hereta del simbolisme una de les seves preocupacions centrals com la confrontació de la mortalitat humana amb la força de supervivència de la sensibilitat humana en les formes artístiques. A la poesia ‘Venus’ tracta aquesta preocupació, pretenent coma una escultura de la famosa deessa.

L’empremta de Baudelaire en el discurs líric de Torres es por resseguir en l’ús d’un vocabulari religiós per traduir l’anhel, l’aparició d’àngels, com a interlocutors de l’absolut i l’eternitat, la infantesa d’un paradís perdut i la preocupació per la forma acurada. També trobem ressons baudelairians en el caràcter sensual de la imatgeria poètica.
La composició del poema, ‘Abendlied’ sembla una rèplica d’’Harmonie de soir’ del poeta francès, per la presència de música i del capvespre, dels sentiments expressats pel jo líric que ens arriba a les imatges.

1. 3 Màrius Torres: Textos complementaris

Fragment de carta de Joan Sales

Joan Sales li escriu una carta al poeta Màrius Torres, on expressa la seva profunda admiració pels seus poemes que escriu amb sentiments purs i idees compleixes que es lliga amb el caràcter i la vida de Màrius, i que el reflecteix en poemes com el ‘Dolç àngel de la Mort’, les ‘Paraules de la Nit’, el ‘Que sigui la meva ànima’, ‘He dit al meu cor’, ‘En el meu silenci obscur’, ‘El combat dels poetes’ i ‘Última rosa’.
Joan compara els poemes de Màrius amb els dels poetes com Ramon Llull, Ausiàs March, Verdaguer, fins i tot, Àngel Guimerà, Joan Maragall o Salvat-Papasseit per la seva poesia descriptiva, narrativa, decorativa, patriòtica o humorística com els poemes de Màrius Torres.
Joan li considera com un dels poetes més lírics i purs de la literatura catalana, ja que en els seus poemes fa reflectir els estats d’ànims més difícils d’expressar.


Fragment del pròleg de Pere Gimferrer

Pere Gimferrer fa un comentari sobre els poemes de Màrius. Pere comparar l’empremta que utilitza Màrius amb l’empremta de Carles Riba, darrer representant de la gran poesia simbolista. A més a més, sobre els simbolisme que utilitza Màrius són trets de Baudelaire, ja que aquest poeta francès sol utilitzar molt símbols de la naturalesa o símbols que tenen com referència a la mort. O bé, com ho fa Torres, la seva inspiració ve per la seva ciutat, les seves misèries humanes, els seus plaers i els seus somnis.
Per també el compara amb altres poetes com Rosselló-Pòrcel, Espriu, Vinyoli, Teixidor o l’editor i escriptor Joan Teixedor. Tots aquest escriptors i poetes que han destacat en anys enrere i destacats també per la forma d’expressar en paraules el que volen transmetre utilitzen diferents símbols és el que es reflecteix en Màrius Torres.

Comentaris de circumstàncies

Publicat a la Jornada.

Un periodista anomenat Gaziel, es penya que el poble espanyol no semblava fet per a la democràcia. El polític Gil Robles, ha votat la Cambra en la qual es declara la seva incompatibilitat moral amb els partit que han intervingut en la darrera revolta. Ningú no impedirà a la CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes) que abomini de la democràcia, però si no ho fa, caldrà que reconegui que els vots vermells tenen el mateix pes específics que els vots negres. Gaziel no va manifestar aquest argument, hauria pogut fer una visió del sentit democràtic dels governs de la República.

La fotografia de Mussolini (el Duce) va aparèixer en un periòdic de Madrid, manegant una vagoneta que formava part del protocol d’inauguració d’una obres que emprèn el govern italià.

Del dietari per a en Victor

És un fragment per a en Victor publicat a ‘Victor Torres’.

Aquest fragment està situat en plena guerra feixista, ja que ens comunica què pot passar si perdessin.

Un va veure un cartel que diu la importància que té de matar a un poeta català revers de governar tot Madrid.Aquella època va morir molta gent, especialment poetes catalans, ja que en les seves poesies lluitaven contra la injustícia que hi havia.

Fa una referència a la Biblia, com si Pilat no hagués condemnat Jesús, pot ser no hauria passat a la historia. Com dir que si s'hagués evitat la guerra res d'això hagués passat.

1.2 Màrius Torres: 'Com un foc invisible... Antologia poètica'

Mètrica i temàtica

En les formes compositives que utilitza el poeta Marius Torres trobem un ús de les formes fixes com el sonet, amb les mostres dels sonet anglès, amb composicions polimètriques o tirades d’alexandrins apariats que es refereix a l’estrofa composta de dos versos d'art major (decasíl·labs i alexandrins) de rima consonant. També trobem combinacions polimètriques on aquests metres s’alternen amb versos d’art menor, és a dir, vers de vuit o menys síl·labes.

Les diferents varietats de ritmes com estrofes i formes compositives, sempre acompanya el sentit del poema, ja que el reforça i ajuda a fer de cada poesia un art on forma i contingut es ajunten. Per exemple, la forma fixa del sonet, amb decasíl·labs o alexandrins, en poemes de to més íntim, de temàtica religiosa (com ‘Pelegrins’, ‘L’abisme de llum’), filosòfica (com ‘Al Present’) o urbà (com ‘La galerna i el llamp...‘). Les estructures polimètriques que tracten experiències lligades a l’art (ex. ‘Couperin, a l’hivern’, ‘Venus’).

El poeta fa mostrar els recursos mètrics per subratllar el sentit dels versos; a la ‘Cançó a Mahalta’ de l’antologia, la disposició dels versos alexandrins, agrupats de dos en dos, suggereix el curs paral·lel dels rius, d’encavalcaments que reflecteix un ritme tranquil de les vides calmes. I en ‘Couperin, a l’hivern’ les tres estrofes de versos polimètrics, amb canvis d’art major (a partir de 9 síl·labes) i menor (8 o menys síl·labes), suggereixen una connexió visual amb les tecles de l’instrument que és tocat al poema: versos llargs/ tecles blanques, versos curts/tecles negres.

Per acabar, l’habilitat en les tirades llargues de versos, amb una rima o dues, aconsegueix evitar la igualtat en el to de la veu o en la música (com ‘Els núvols’), dels domini tècnic quan cal que la forma subratlli o faci més vistós el sentit del vers i de la musicalitat aconseguida amb la disposició dels accents i el joc d’encavalcaments.

Pel que fa la temàtica de l’obra de Marius no és gaire extensa i fa reflectir molt l’amor, la mort, la religiositat, l’esperança, la natura i les arts i, especialment, la música.

En la part de la natura i l’art, podem dir que no tenen entitat pròpia, sinó que funcionen com a vehicles, correlats objectius, és a dir, que correspon a un altre en relació (com imatges que intervenen en una emoció propi que expressa els trets d’aquella emoció) per poder expressar estats d’ànim, sentiments, sensacions...

L’ús que fa el poeta del tema de la natura, trobem seqüències descriptives com l’expressió d’un estat d’ànim (ex. ‘Dia clar’’, ‘Abendlied’’): els motius del batec secret de les estacions i els ànims profunds en la naturalesa (ex. ‘Febrer’), els motius del reflex, de tot allò que es mou sempre i que pot confegir o reflectir imatges (ex. ‘Els núvols’, ‘Cançó a Mahalta’, ‘Un altre abril’). La unió de la natura i música en un mateix poema intensifica la potencialitat suggeridora del correlar (ex. ‘En el silencia obscur...’). La natura que pot significar al poeta és la predilecció pel capvespre i la nit per la tardor i la primavera; en els poemes escrits a partit de 1939: la importància dels cels i la figura dels ocells, amb diferents valors simbòlics.

La música apareix per diversos motius: la interpretació i l’intèrpret (com ‘Variacions sobre un tema de Händel’) i l’intèrpret i l’auditori (com ‘Couperin, a l’hivern’). En el poema ‘Couperin a l’hivern’ i ‘Mozart’ ens porta a un món de música des de dues perspectives diferents: la de l’intèrpret i el salt d’un ocell; i la de l’associació del fluir de les peces musicals d’un compositor que les fa volar i somriure, amb el fluir de les nostres vides.

El tema de l’esperança és desenvolupat, especialment, en els poemes de tema cívic i religiós. Torres parla de la voluntat de sobreviure com a membre d’un poble, ja que és significatiu en els poemes d’aquesta temàtica per l’ús de la primera persona en plural, davant les malvestats històriques. Per exemple, ‘La galerna i el llamp...’ el tema de l’esperança és plantejat a partir de la contraposició entre quatre fúries destructores de la natura i un element feble: la flor de l’esperança. En ‘La Ciutat Llunyana’ el lema del poeta Baudalaire ens situa en el tema de la guerra i com en el sonet anterior des de la vivència dels vençuts.

En el poema ‘Pelegrins’, ‘Tot és lluny en la nit...’, ‘L’abisme de llum’ reflecteix el tema de la religiositat des de tres perspectives: el refús de dogmes concrets i rituals, l’òptica del dubte, interrogació sobre la vacuïtat del cosmos i la bandera de l’esperança. A partir de ‘Dolç àngels de la Mort...’ i ‘Arbor Mortis’, Màrius presenta dos acostament força diferents al tema de la mort. Primer ofereix una invocació a la mort en un moment desesperançat; i segon, en canvi , proposa un reflexió sobre el fet ineludible de morir. La sèrie de ‘Cançons a Mahalta’ i el poema ‘Lorelei’ mostren dues maneres diferents de tractar el tema de l’amor. Mentre que ‘Lorelei’ es canta la creació i la mort de l’amor passional, però en ‘Cançons a Mahalta’ es canta la impossibilitat d’una relació amorosa, les qualitats de la dama objecte de l’amor.

Els títols dels poemes aporten pistes sobre la sona que s’hi canta i el tipus d’amor; el referent del mite germànic a “Lorelei” que pot ser un nom inventat que actua com el senhal dels trobadors que ens remet a un tipus d’amor més idealitzat.

Senhal és una interpretació del senhal Mahalta que van des de les referències a una reina medieval catalana, l’esposa del Compte d’Estopes, enterrada a la catedral de Girona, el nom de la qual podia agradar al poeta.