1.4 Màrius Torres. Un poeta líric

Màrius Torres. Un poeta líric

Abans que Màrius mori, va escriure a l’escriptor i poeta català Carles Riba (1983-1959), dient que durant els quatre anys darrers, l’han portat l’afermament en la seva vocació, la perseverança del seu ‘jo’, per dir-ho d’una altra manera, l’han portat a ser un poeta líric, és a dir, a un poeta que expressa tots els seus sentiments i emocions.
A l’any 1941, Màrius respon al seu cosí Josep Pereña a una pregunta que li havia fet sobre el desenvolupament dels seus poemes. Màrius li explica que els seus poemes ho fa com ho fa ell, encara que els vers no tinguin sentit o importància, que pot ser que la poesia es produeix sempre així, és a dir, que la poesia és, pel que es refereix al poeta, una clau de seguretat on es descarrega l’excés de tensió emotiva. Encara que un simple poema tracti de dir el que se sent, seria impossible que expressi un estat d’esperit autèntic i sincer perquè deixi de ser un document per convertir-se en una obra d’art. Com diu Màrius, el poeta, el poema és un combat: el poeta té solament un arma que és el llenguatge amb el seu estil propi.Com millor la manegi, més forta podrà ser la seva victòria. Màrius tracta de vincular la poesia amb la vida emocional i moral del poeta, entre document personal i obra d’art, assenyala la funció del treball amb la llengua per transformar-la en obra artística.

Amb tot això ho podem trobar en el sonet ‘El com dels poetes’, on destaca les seves idees exposades en els textos epistolars, és a dir, textos en forma de cartes on comparteix el seu estil i on presenta el tema de la lluita del poeta en l’acte de creació artística, on també s’identifica l’ànima amb la ‘corda dolorosa que es torç’ i paga, amb el seu sofriment, el ‘vol de les sagetes’.
Un dels aspectes del combat de Màrius és la consciència del paper fonamental de la forma en el pas d’un document privat, al procés de transformació dels estat d’esperit autèntics. El dolor físic i moral, de l’enfrontament quotidià amb la possibilitat real, de la mort de la recerca de respostes a les qüestions sobre la condició humana.

Un altre aspecte és el diàleg que estableix amb la tradició lírica com se’n serveix en l’escriptura de la seva poesia, és a dir, Màrius havia tingut accés a un món de poetes de diferents èpoques i cultures a través de la lectura de poetes francesos, anglesos i portuguesos, que a causa de tot això, havia d’aprendre la llengua i l’apropiació de models. De vegades ens mostra en els seus versos, sota forma d’ encapçalament, de poetes de diferents èpoques, des dels trobadors medievals fins a poetes contemporanis d’autors amb diferents cultures (provençal, catalana, espanyola, francesa, anglesa, portuguesa, italiana). La mostra poètica de l’antologia trobem encapçalament de medievals (Pere March, 1338-1413), romàntics (Edgar Allan Poe, 1809-1849), simbolistes (Charles Pierre Baudelaire, 1821-1867) i contemporanis del poeta (Joan Sales, 1912-1983). Tot aquesta tria mostra la vinculació del poeta amb unes deus culturals molt àmplies. Però quan la tria del poeta afecta el procés d’escriptura de l’obra, de discurs poètic, el model del poema l’ús de recursos estilístics, afegeix l’estètica simbolista per Baudelaire. El principi fonamental d’aquesta estètica és mitjançant els signes de la realitat sensible i també les seves correspondències (sons, colors, olors), per exemple, les composicions del poeta (Boixareu, 1993) com ‘En el silenci obscur...’, ‘Abendlied’, ‘Presència’, entre altres.

Torres exemplifica el discurs indirecte, en el qual l’emoció no es representa a partir d’adjectius qualificatius descriptius ni de figures al•legòriques específiques, sinó que la comunicació entre el poeta i el lector s’aconsegueix a partit d’una imatge o sèrie d’imatges que tenen un valor tan subjectiu.
També hereta del simbolisme una de les seves preocupacions centrals com la confrontació de la mortalitat humana amb la força de supervivència de la sensibilitat humana en les formes artístiques. A la poesia ‘Venus’ tracta aquesta preocupació, pretenent coma una escultura de la famosa deessa.

L’empremta de Baudelaire en el discurs líric de Torres es por resseguir en l’ús d’un vocabulari religiós per traduir l’anhel, l’aparició d’àngels, com a interlocutors de l’absolut i l’eternitat, la infantesa d’un paradís perdut i la preocupació per la forma acurada. També trobem ressons baudelairians en el caràcter sensual de la imatgeria poètica.
La composició del poema, ‘Abendlied’ sembla una rèplica d’’Harmonie de soir’ del poeta francès, per la presència de música i del capvespre, dels sentiments expressats pel jo líric que ens arriba a les imatges.