El poeta Màrius Torres i Pereña va néixer el 30 d'agost de 1910 en Lleida. Fou el primogènit d'Humbert Torres i Barberà i de Maria Pereña i Reixac. El seu pare, Humbert Torres, era un doctor que ocupà el càrrec com a alcalde de Lleida per elecció popular, vicepresident del Parlament de Catalunya. La seva mare, Maria Pereña, va estudiar magisteri i música, però que mai va exercir aquestes carreres, per la qual cosa, Màrius va viure la música: n’escoltà molta i va 
aprendre les notacions musicals i a tocar el piano sota el mestratge de la seva mare. Els seus avis com a Marià Torres també es va exercir com metge, Àngela Barberà que va tenir tres fills; un d'ells va morir d’infant i els altres són Humbert (pare del poeta), i la Xita , que tingué cura d’ell i dels seus germans quan se’ls va morir la mare. Pel setembre de 1915, Màrius començà a estudiar l'institut General y Tècnic de la Ciutat de Lleida, que avui dia és l'Institut d'Estudi Secundaris Màrius Torres. El setembre de l'any (1926 – 1933), anys en que ell estudiava medicina, va ser soci de l’Agrupament Escolar de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques, on va fer bones amistats amb Santiago Montserrat i Jaume Elias, futurs psiquiatre i pediatre, i es va enamorar d’una companya de carrera.
Màrius és un bon observador de paisatge i d’ambients i un narrador àgil on el demostra en un aplec de poesies ‘Primers poemes’ (1927-1929) centrat en un tema de la nit. iròni es va matricular a la facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, com a tradició familiar. En juny de 1933, finalitzà els seus estudis de medicina. Després de llicenciar-se en medicina i de fer un curset, es traslladà a Madrid on es doctorà. Després de doctorar-se a Madrid, el jove metge no participà en activitats polítiques, però va col•laborar al setmanati La Jornada, portaveu de Joventut Republicana, amb cròniques literàries, és a dir, fets històrics amb ordre cronològics, on revela els seus coneixements musicals i les seves idees polítiques. Màrius va escriure prop d’un centenar de poemes, tres obres de narrativa curta i una farsa teatral, és a dir, en que els personatges es comporten de manera que estiguin fora del normal. També va tradu
ir sis poemes del francès al català, obres com ‘Comtessa de Noailles’, dos d’Alfred de Musset, un de Ronsard i un altre de Paul Valéry. Va escriure contes que es titulen ‘Llàstima que no hagués anat així’, ‘La segona amor’.
Per la primavera de 1935, cap a finals d'any, el 22 de desembre, als vint-i-cinc anys d'edat, va ingressar al sanatori antituberculós de Puig d'Olena, ja que va patir tuberculosi pulmonar, una malaltia molt seriós la qual es juga la vida. Durant la Guerra Civil Española i el franquisme, Màrius va conèixer a autors molts destacats com Salvador Espriu, Rosa Leveroni, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Joan Teixidor i Joan Vinyoli. Aquests autors van tenir molts problemes per fer obres en català, perquè com ja sabem, en aquella època era perillós publicar novel•les que no siguin en castellà. Pel qual ho feien en silenci, sense que s'assabentin els franquistes.
Màrius la estar suspès de l’activitat coma metge a causa d’aquesta malaltia. Al setembre de 1937 es presenta al premi Joaquim Folguera, que convocava la Generalitat de Catalunya, amb un recull de 58 poemes que intitula Inven
cions, el qual no obtingué cap vot. El 8 d’octubre de 1938, fidel a les seves ganes de conèixer Carles Riba, li envià la primera carta. Dos mesos més tard, escrigué per segon cop a Carles Riba i la relació epistolar s’interrompé. Màrius va continuar traduint poemes del francès al català, un de Joachim du Bellay, un d’André Chénier i un de Paul Valéry, i va iniciar la traducció de poemes anglesos amb un sonet de Milton. El 29 de desembre de 1942, a les dos del migdia, mor Màrius Torres envoltat de les amistats del sanatori. Va ser enterrar l’endemà al cementiri de Sant Quirze de Safaja. Durant aquest període, Màrius va escriure nou contes breus, encabits sota el títol Jardinet persa a la manera de Saadi, i cinquanta-cinc poemes. Continuà traduint poetes anglesos: Robert Burns, Thomas Moore, William Wordsworth, Percy Byshe Shelley i John Keats. El juliol de 1939 també tradueix poemes de Teixeira de Pascoaes.
aprendre les notacions musicals i a tocar el piano sota el mestratge de la seva mare. Els seus avis com a Marià Torres també es va exercir com metge, Àngela Barberà que va tenir tres fills; un d'ells va morir d’infant i els altres són Humbert (pare del poeta), i la Xita , que tingué cura d’ell i dels seus germans quan se’ls va morir la mare. Pel setembre de 1915, Màrius començà a estudiar l'institut General y Tècnic de la Ciutat de Lleida, que avui dia és l'Institut d'Estudi Secundaris Màrius Torres. El setembre de l'any (1926 – 1933), anys en que ell estudiava medicina, va ser soci de l’Agrupament Escolar de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques, on va fer bones amistats amb Santiago Montserrat i Jaume Elias, futurs psiquiatre i pediatre, i es va enamorar d’una companya de carrera. Màrius és un bon observador de paisatge i d’ambients i un narrador àgil on el demostra en un aplec de poesies ‘Primers poemes’ (1927-1929) centrat en un tema de la nit. iròni es va matricular a la facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, com a tradició familiar. En juny de 1933, finalitzà els seus estudis de medicina. Després de llicenciar-se en medicina i de fer un curset, es traslladà a Madrid on es doctorà. Després de doctorar-se a Madrid, el jove metge no participà en activitats polítiques, però va col•laborar al setmanati La Jornada, portaveu de Joventut Republicana, amb cròniques literàries, és a dir, fets històrics amb ordre cronològics, on revela els seus coneixements musicals i les seves idees polítiques. Màrius va escriure prop d’un centenar de poemes, tres obres de narrativa curta i una farsa teatral, és a dir, en que els personatges es comporten de manera que estiguin fora del normal. També va tradu
ir sis poemes del francès al català, obres com ‘Comtessa de Noailles’, dos d’Alfred de Musset, un de Ronsard i un altre de Paul Valéry. Va escriure contes que es titulen ‘Llàstima que no hagués anat així’, ‘La segona amor’. Per la primavera de 1935, cap a finals d'any, el 22 de desembre, als vint-i-cinc anys d'edat, va ingressar al sanatori antituberculós de Puig d'Olena, ja que va patir tuberculosi pulmonar, una malaltia molt seriós la qual es juga la vida. Durant la Guerra Civil Española i el franquisme, Màrius va conèixer a autors molts destacats com Salvador Espriu, Rosa Leveroni, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Joan Teixidor i Joan Vinyoli. Aquests autors van tenir molts problemes per fer obres en català, perquè com ja sabem, en aquella època era perillós publicar novel•les que no siguin en castellà. Pel qual ho feien en silenci, sense que s'assabentin els franquistes.
Màrius la estar suspès de l’activitat coma metge a causa d’aquesta malaltia. Al setembre de 1937 es presenta al premi Joaquim Folguera, que convocava la Generalitat de Catalunya, amb un recull de 58 poemes que intitula Inven
cions, el qual no obtingué cap vot. El 8 d’octubre de 1938, fidel a les seves ganes de conèixer Carles Riba, li envià la primera carta. Dos mesos més tard, escrigué per segon cop a Carles Riba i la relació epistolar s’interrompé. Màrius va continuar traduint poemes del francès al català, un de Joachim du Bellay, un d’André Chénier i un de Paul Valéry, i va iniciar la traducció de poemes anglesos amb un sonet de Milton. El 29 de desembre de 1942, a les dos del migdia, mor Màrius Torres envoltat de les amistats del sanatori. Va ser enterrar l’endemà al cementiri de Sant Quirze de Safaja. Durant aquest període, Màrius va escriure nou contes breus, encabits sota el títol Jardinet persa a la manera de Saadi, i cinquanta-cinc poemes. Continuà traduint poetes anglesos: Robert Burns, Thomas Moore, William Wordsworth, Percy Byshe Shelley i John Keats. El juliol de 1939 també tradueix poemes de Teixeira de Pascoaes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario